Què n’han dit?

Llegeix que en pensen les lectores i lectors que ja han llegit El camí de les Aigües:

«M’ha agradat molt anar resseguint la història de la Maria Badia a través de la Laura. Recrea tots aquests petits mons interiors que acaben determinant l’arquitectura de les grans novel·les.»  Laura Borràs

«Cal agrair el nou repte literari de la Carme Martí d’encreuar les bandes sonores de Rosó amb Wrecking Ball de Bruce Springsteen. Que la història extraordinària de l’àvia cuinera, que recorre el segle XX de cap a peus, no ens amagui la història punyent de la neta escriptora, d’un dol patològic que continua encara ben present.» Andreu Mayayo

«Històries que emocionen, i desperten en el lector els sentits; les seductores olors, els sabors, els paisatges, les imatges, els llocs, els camins, els pensaments… S’obren pas a través de les narracions que fan que llegint et perdis passejant amb Maria pel camí de les Aigües carregant una cistella de viendes fresques per alimentar als soldats republicans ferits.» Gràcia Pérez

«Dues històries, dues dones que afronten proves molt dures, unides per un fil invisible. La Carme Martí sap fer vius els personatges però també l’ambient, Reus, l’Espluga, Barcelona, la guerra, les olors i colors de les vides, de la cuina. Una història inspiradora, de dues dones valentes. Una història a la que els sentiments afloren, però sense sensibleria. hi ha moltes renúncies però hi ha molta vida i molta esperança.» Rosa Geli

«La Maria i la Laura són dones capaces de tirar endavant després d’haver caigut, de recolzar algú després d’haver estat rebutjades, de viure després de veure la mort i et fan voler seguir la seva història mitjançant les pàgines escrites amb solidesa per la Carme Martí.» Jordi Salazar

«És la gran novel·la en català de l’any.» Leandre Romeu

«La novel·la ens fa redescobrir el passat de les nostres àvies que treballaven molt, treballadores anònimes, que van contribuir a la història del nostre país.» Núria Sabaté

«Demostra com les persones anònimes transformen la societat. I també em sembla interessant conéixer la mirada femenina de la guerra.» Anna Tomàs