Els escenaris

A mesura que ens endinsem en les vides de la Maria i la Laura, descobrim escenaris inoblidables com el mateix Camí de les Aigües que dona nom a la novel·la, En el cas de la Maria, hi veiem el pas de la vida de pagès d’un poble petit a descobrir el brogit de les ciutats de Reus i Barcelona i la seva passió per la cuina. I amb la Laura descobrirem per exemple l’edifici modernista de l’Institut Pere Mata.

Us proposem alguns espais que podeu visitar per rememorar les escenes més emblemàtiques d’El camí de les Aigües:

L’Espluga de Francolí

Museu de la Vida Rural*  

«Estimada Maria,
avui hem anat a dormir ben d’hora perquè demà aniré al Museu de la Vida Rural per fer, finalment, la donació. No podia dormir i aquí estic, escrivint-te d’amagat, atent a qualsevol soroll per si la Josefina es desperta. Si em descobrís, no sabria què dir-li.»

*Recomanem aparcar el cotxe a l’aparcament del Museu i fer la ruta a peu.

 

Passeig Canyelles (Fonda Ocell Francolí, antiga fonda Garrell)

«Tallava el magre de porc, la vedella i el pollastre a bocins petits i els salpebrava. Ho posava amb oli d’oliva en una cassola enorme, en el fogó més gran de la cuina de la fonda Garrell, i, quan ho tenia una mica rostit, hi afegia la ceba ratllada, els pedrers i els fetges tallats, el llorer i un raig de xerès.»

 

Plaça de l’Església

«Amb ells va viure un moment solemne, l’arribada del rei Alfons XIII. Una cosa així no l’havien vist mai, i durant dies va explicar als nens que anirien a veure el rei a la plaça. Corria el 25 d’octubre del 1926, el rei anava al monestir de Poblet, però primer parava a la plaça de l’Església de l’Espluga, que va omplir-se de gom a gom.»

 

Barri El Capuig (Casc Antic)

«Doncs ja us podeu imaginar quina catàstrofe. L’estrèpit de l’explosió va fer tremolar el terra i van caure trenta cases del Capuig, i algunes del Castell van quedar molt malmeses.»

 

Barri de la Font Major (amb antic safareig) i parc fluvial

«Se sentia feliç aixecant la vista i veient les seves germanes amb vestits vells i espardenyes foradades corrent amunt i avall pel barri de la Font Major.»

 

Font Baixa

«Eren dies de retorn per als que vivien fora i de tenir convidats a casa. S’anava mudat a missa, després d’haver deixat preparat un dinar de celebració. Es feia el vermut popular de la Font Baixa i es dinava tard amb les famílies reunides, que allargaven la sobretaula.»

 

Retorn al museu*

*En aquest punt, cal recorrer 2 km fins a Les Masies. Hi ha l'opció d'anar-hi en cotxe o a peu,
per l’antic Camí de les Aigües.

 

Les Masies: Vil·la Engràcia, Font del Ferro, Alberg Jaume I, Hostal Monestir (antic Hospital de Sang) i Masia Font de l’Oca.

«Un hospital de sang? No n’havia sentit dir res, i tant que se’n va parlar quan, al novembre del 1937, a Vil·la Engràcia van muntar un hospital militar per a soldats amb malalties infeccioses. Noies de l’Espluga sense experiència van aprendre quatre nocions bàsiques i hi exercien d’auxiliars d’infermeria.»

 

Reus

Casa Miró (c/ de Sant Llorenç; al costat de la plaça Prim)

«No pateixi gens per mi, estic molt bé en aquesta casa. Ara ja l’hi puc explicar més bé que en la darrera carta. La família Miró són una gent treballadora que tracten amb respecte els seus empleats. A més, no vaig entrar-hi com la noia de poble que no sap fer res, sinó com la cambrera que venia de ca l’alcalde, i això suposo que s’ha de notar.»

 

Plaça del Mercadal

«De bon matí va sortir a comprar amb el cistell i, per primera vegada, sense la nena. Un formigueig li recorria tot el cos, de les ganes que tenia de voltar per la plaça del Mercadal. En ser-hi, va anar d’una parada a una altra observant aviram, fruites i verdures, dones que compraven i venedors i venedores amb gestos ràpids i veus eixordadores que anunciaven el que venien, el que costava, el que els quedava…»

 

Plaça de les Pescateries Velles

«L’endemà, la senyora la va enviar a les Pescateries a comprar rajada per a la nena, perquè, com que no tenia espines petites, era el peix que preferia que li fes.»

 

Institut Pere Mata (Pavelló dels Distingits)

«Vaig deixar el cotxe a l’aparcament, vaig pujar a la carretera i em va impressionar moltíssim el Pavelló dels Distingits. Tota la vida de tenir els avis a Reus i només l’havia vist en fotos. Estirava la maleta, hi havia la porta de fora oberta, i vaig seure en un banc alguns minuts. Girar-me. Canviar l’obra vista modernista, els relleus florals i el blau cel de les rajoles i els porticons per un edifici gris i lineal.»

 

Barcelona

Casa del doctor Pous (C/ Gran de Gràcia, 15)

«La Pilar, als quinze anys, va marxar a Barcelona a fer de mainadera a casa del doctor Pous, un dentista del carrer Gran de Gràcia. Es va sentir ben acollida. Li agradaven els senyors i els nens i la casa tan bonica amb una tribuna de vidres de colors.»

 

La Pedrera. Terrassa Alaire (Passeig de Gràcia, 73)

«No havia vist mai la Pedrera des d’una perspectiva com aquesta. A la novel·la que llegeixo a l’àvia, també hi surt. Em fa gràcia perquè la cuinera, de petita, en diu la Muntanya.»

 

Xamfrà ronda de Sant Pere i Gran Via (hi havia la Zurich)

«Van girar cap a la ronda de Sant Pere en direcció a Urquinaona. Van aturar-se al xamfrà.

—Aquesta és la porteria? No m’ho puc creure! Al centre havies dit? Però si esteu al rovell de l’ou! — va dir deixant la maleta a terra i alçant la vista

 

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (C/ Sant Pere més Baix, 7)

«Voldria poder anar a classes de cuina. Abans de pujar he anat a preguntar-ho, seria de vuit a nou del matí a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Quan sortís, aniria a comprar al mercat de Santa Caterina el que necessitem

 

Mercat de Santa Caterina

«En sortir de classe, com cada dia, va baixar fins al mercat de Santa Caterina. El primer cop que hi va anar sola, es va sentir observadora d’un espectacle immens, no sabia per on començar i es va quedar palplantada al costat d’una de les primeres parades; al seu voltant, el món es movia veloç

 

Ganiveteria Roca (Plaça del Pi, 3)

«—Anem a la ganiveteria Roca i comprarem tot el que et vingui de gust. Fa temps que ho penso, la teva cuina necessita els millors estris.»

 

Residència Francesc Layret (Gran Via, 475)

«Va ser la Laura qui va descobrir la Francesc Layret i qui va descartar, amb tossuderia, tots els altres geriàtrics. Com ho havia expressat? Joia modernista fora de les rutes turístiques.»

 

Cementiri de Montjuïc

«Van fer el trajecte en silenci. Al cementiri, el Jordi va entrar a la web amb el mòbil, la Laura va voler demanar un plànol en paper i primer van desfer el camí fins a l’entrada, volia veure la tomba d’en Rusiñol. Miraven el plànol plegats, la Laura va dir de visitar també la tomba de la Montserrat Roig; el Jordi, la d’en Salvador Puig Antich i el Fossar de la Pedrera. Caminaven amb parsimònia.»