Els escenaris

A mesura que endinsem en les vides de la Maria i la Laura, descobrim escenaris inoblidables com el mateix Camí de les Aigües que dona nom a la novel·la, En el cas de la Maria, hi veiem el pas de la vida de pagès d’un poble petit a descobrir el brogit de les ciutats de Reus i Barcelona i la seva passió per la cuina. I amb la Laura descobrirem per exemple l’edifici modernista de l’Institut Pere Mata.

Us proposem alguns espais que podeu visitar per rememorar les escenes més emblemàtiques d’El camí de les Aigües:

Font Major i safareig. L’Espluga de Francolí

«Se sentia feliç aixecant la vista i veient les seves germanes amb vestits vells i espardenyes foradades corrent amunt i avall pel barri de la Font Major. »

Font Baixa. L’Espluga de Francolí

«Eren dies de retorn per als que vivien fora i de tenir convidats a casa. S’anava mudat a missa, després d’haver deixat preparat un dinar de celebració. Es feia el vermut popular de la Font Baixa i es dinava tard amb les famílies reunides, que allargaven la sobretaula. A continuació tocava empolainar-se per anar al ball de l’envelat de la tarda i després al de la nit.»

Casa Miró de Reus

«No pateixi gens per mi, estic molt bé en aquesta casa. Ara ja l’hi puc explicar més bé que en la darrera carta. La família Miró són una gent treballadora que tracten amb respecte els seus empleats. A més, no vaig entrar-hi com la noia de poble que no sap fer res, sinó com la cambrera que venia de ca l’alcalde, i això suposo que s’ha de notar.»

Les Masies: Vil·la Engràcia i Alberg Jaume I. L’Espluga de Francolí

 «Un hospital de sang? No n’havia sentit dir res, i tant que se’n va parlar quan, al novembre del 1937, a Vil·la Engràcia van muntar un hospital militar per a soldats amb malalties infeccioses. Noies de l’Espluga sense experiència van aprendre quatre nocions bàsiques i hi exercien d’auxiliars d’infermeria.»

Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Barcelona

«Voldria poder anar a classes de cuina. Abans de pujar he anat a preguntar-ho, seria de vuit a nou del matí a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Quan sortís, aniria a comprar al mercat de Santa Caterina el que necessitem.»

Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Reus

«Vaig deixar el cotxe a l’aparcament, vaig pujar a la carretera i em va impressionar moltíssim el Pavelló dels Distingits. Tota la vida de tenir els avis a Reus i només l’havia vist en fotos. Estirava la maleta, hi havia la porta de fora oberta, i vaig seure en un banc alguns minuts. Girar-me. Canviar l’obra vista modernista, els relleus florals i el blau cel de les rajoles i els porticons per un edifici gris i lineal.»

Cementiri de Montjuïc. Barcelona

«Van fer el trajecte en silenci. Al cementiri, el Jordi va entrar a la web amb el mòbil, la Laura va voler demanar un plànol en paper i primer van desfer el camí fins a l’entrada, volia veure la tomba d’en Rusiñol. Miraven el plànol plegats, la Laura va dir de visitar també la tomba de la Montserrat Roig; el Jordi, la d’en Salvador Puig Antich i el Fossar de la Pedrera. Caminaven amb parsimònia.»

Deja un comentario